El 'Dia del Llibre' unix Escoles Cor Blanquinegre amb Vicent Andrés Estellés 

Amb motiu del 'Dia de Llibre', que se celebra cada 23 d'abril, 14 alumnes de Escoles Cor Blanquinegre, activitat esportiu-educativa de la Fundació VCF, han recitat el poema 'Assumiràs la veu d'un poble', de Vicent Andrés Estellés, insigne poeta valencià (1924, Burjassot - 1993, València) d'incalculable transcendència literària, intel·lectual, social i cívica.

Els estudiants, del CEIP Fernando de los Ríos de Burjassot, han participat en la lectura al costat de l'estàtua homenatge de l'escriptor situada en la plaça Emilio Castelar de Burjassot, on també ha volgut estar Carmina Andrés Lorente, filla de Vicent Andrés Estellés, qui ha agraït este gest d'unió entre la cultura, representada pel seu pare, i l'esport, representat per Escoles Cor Blanquinegre, iniciativa del Valencia CF, a través de la Fundació VCF, amb la Diputació de València des del curs 2015-16.

Assumiràs la veu d'un poble (Llibre de meravelles)

Poema recitat per Alan, Alex, Alexa, Ana, Ángel, Cristian, Fabio, Isaac, Jerónimo, Luis, Mariano, Moisés, Salomé y Teo.

Assumiràs la veu d'un poble / i serà la veu del teu poble, / i seràs, per a sempre, poble, / i patiràs, i esperaràs, / i aniràs sempre entre la pols, / et seguirà una polseguera. / I tindràs fam i tindràs set, / no podràs escriure els poemes / i callaràs tota la nit / mentre dormen les teues gents, / i tu sols estaràs despert, / i tu estaràs despert per tots. /

No t'han parit per a dormir: / et pariren per a vetlar / en la llarga nit del teu poble. / Tu seràs la paraula viva, / la paraula viva i amarga. / Ja no existiran les paraules, / sinó l'home assumint la pena / del seu poble, i és un silenci. /

Deixaràs de comptar les síl∙labes, / de fer‐te el nus de la corbata: / seràs un poble, caminant / entre una amarga polseguera, / vida amunt i nacions amunt, / una enaltida condició. /

No tot serà, però, silenci. / Car diràs la paraula justa, / la diràs en el moment just. /

No diràs la teua paraula / amb voluntat d'antologia, / car la diràs honestament, / iradament, sense pensar / en ninguna posteritat, / com no siga la del teu poble. /

Potser et maten o potser / se'n riguen, potser et delaten; / tot això són banalitats. /

Allò que val és la consciència / de no ser res si no s'és poble. / I tu, greument, has escollit. / Després del teu silenci estricte, / camines decididament.